En ascuitando: 300 anys

Aramateix ye una colla de chiqueta existencia pero que deixó temas muito grans. Surtió d'as filas d'os Brams, que dimpués tornoron, contando con a voz de Titot. En 2009 deixoron a suya actividat, ta pena de muitas, y anyadas dimpués me los trobé, de casualidat parando un "L'aragonés ye bien vivo" ta La Enredadera de Radio Topo. Entre os temazos que tienen, iste que pencho traduciu contino ye un d'os que más goi me fa: 300 anys

Aramateix: 300 anys

Estiemos vencius con l’argumento d’o sable
nos sacoron o dreito de decidir.
Estiemos forzaus a la empresa macabra
de fer más gran l’imperio d’o vecín.

Pero recuperaremos a viella rialleta
malas que veigamos a tierra libre.
O chubo de trescientas anyadas feremos prescribir
de camin.

Somos estaus mudos porque hemos portau mordaza
somos estaus quietos, ye lochico tener medrana:
l’anyada 36 cumplioron a menaza
vichent encara en a Constitución.

Ixe papel que feba antis o exercito
lo fan os meyos de comunicación;
mientres a reyalidat se terchiversa
no cal garra atro elemento de disuasión.

Nos deixan estar legau antropolochico
nos deixan estar a pieza d’o museu
nos deixan estar a bestia d’o zoolochico
nos deixan estar o suyo millor trofeu.

Pero recuperaremos a viella rialleta
malas que veigamos a tierra libre.
O chubo de trescientas anyadas feremos prescribir
de camin.

Dibuixaremos no nomás a ringlera en o mapa
tamién l’esbruixallo d’un cambio más fundo
prencipiaremos asinas una nueva etapa
dengún alla abaixo, dengún allá en l’alto.

Diya d'Aragón

Maitín ye o diya nacional d'Aragón. No me fa goi que siga ixe diya, fendo-lo por un patrón cristiano, pero por agora en ye. Sería muitismo millor fer fiesta en bell diya de verdat nacional como lo 20 d'aviento u lo 29 de chunio. Bell diya plegará ixe cambio, aspero. Pero nian o diya oficial d'Aragón se fa cosa de man d'o nuestro quiesto gubierno. Alportaré pues, un post, que ye tot lo que puedo fer. Como de cantas nacionals cada vegada bi ha menos por lo país nuestro, m'ampro una d'o vecinamen bien pincha. Soc d'un país, de los Brams, en a versión que cantoron en Mataró en un festival independentista. A letra la meto abaixo:

Sóc d´un país que de cert vé d´antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.
Són d´un país on de la por s\´en diu seny,
que camina un pas endavant i dos enrera.
Sóc d´un paìs que es desfà a poc a poc
i entre il.lusions i frustracions malda per sortir endevant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix és manté anonim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells q se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per la seva integritat...

Mai he cregut que per ser d´un país
fos necesàri demanar permís!!

Jo sóc d´un país, sóc del món!!
Jo sóc d´un país, sóc del món!!

Oh país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,
que trobis un camí de llibertat, que creixis
cap endins, que el teu futur sigui crear
en comptes de conquerir,
que el teu jovent et fassi perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar adintre les venes!!

Que siguis un país del món, que siguis un país del món!!
Jo sóc d´un país, sóc del món!!