Dos cantas d'o Matarranya

China chana boi ascuitando con ficazio as cantas d’o disco Sons del Matarranya. Y china chana tamién boi trobando cantas sobrebuenas de mosicos que encara no conoxeba. A primera que quiero charrar y que m’emozionó malas que la sentié por primer begada ye de Los Maellans y se tetula “Aragó”. Siempre me fa mutismo goyo que se charre d’Aragón en catalá, más que más si en charran bien. Y ye que ista canta ye un siñal bistero de l’amor a Aragón que tienen a los menos istos maellans an que, en o estribillo dizen:

Aragó, Aragó, és la terra a on vam nàixer los dos.
Aragó, Aragó, a la terra treballo jo.

Una canta apegada a la tierra y a os treballos d’o campo en un tono que te dixa a glarimeta en momentos de surtir.

L’atra canta ye una mena de carta a Desideri Lombarte an que l’esplica como ye Aragón agora dende una ambiesta prou pesimista pero bien reyal. La fa Angel Villaba y ye d’autulidat de raso. As dos zaguers estrofas dizen:

A les Corts Aragoneses han fet un nou Estatut i amb els temes de la llengua ningú s’ha banyat lo cul. Sol la junta aragonesa ha blasfemat en orgull: catalá i aragonés són patrimonis comuns!!
Al president Macelino tal com faria el PP quan li parles de la llengua ni tan sol vol perdre temps. Cada vila té una parla i la historia es repeteix: A Casp parlen caspolino i a Calanda calandés i a les viles de la Franja: Qui sap com parlem aquells? Per la Dreta és xapurriau, per al PSOE és lo mateix.

Y remata con l’estribillo:

Ja veus amic Desideri per casa tot com abans: una esquerra que fa figa i una dreta intolerant.