
Aragó, Aragó, és la terra a on vam nàixer los dos.
Aragó, Aragó, a la terra treballo jo.
Una canta apegada a la tierra y a os treballos d’o campo en un tono que te dixa a glarimeta en momentos de surtir.
L’atra canta ye una mena de carta a Desideri Lombarte an que l’esplica como ye Aragón agora dende una ambiesta prou pesimista pero bien reyal. La fa Angel Villaba y ye d’autulidat de raso. As dos zaguers estrofas dizen:
A les Corts Aragoneses han fet un nou Estatut i amb els temes de la llengua ningú s’ha banyat lo cul. Sol la junta aragonesa ha blasfemat en orgull: catalá i aragonés són patrimonis comuns!!
Al president Macelino tal com faria el PP quan li parles de la llengua ni tan sol vol perdre temps. Cada vila té una parla i la historia es repeteix: A Casp parlen caspolino i a Calanda calandés i a les viles de la Franja: Qui sap com parlem aquells? Per la Dreta és xapurriau, per al PSOE és lo mateix.
Y remata con l’estribillo:
Ja veus amic Desideri per casa tot com abans: una esquerra que fa figa i una dreta intolerant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario