Hi ha paraules

Hi ha paraules que no saps que saps. Que són a tot arreu, però amagades, i que, de cop i volta, sorgeixen com una erupció volcànica, esquitxant-te amb la seva lava.

Hi ha frases que t’esperen en cada racó, preparant una emboscada als teus sentits. Que quan camines tranquil, passejant ambs els teus pensaments, rutinaris, banals, innocents, t’assalten a l’atac, fent caure totes les teves defenses. Envaeixen les teves neurones, hi posen el seu senyal de conquesta i ja és impossible fer-les fora.

Hi ha versos ocultos a cada bufada del vent. Als arbres, als ocells i a la solidaritat. A l’alba i també quan el sol mor. I als llibres, és clar. A la vista de tothom que sàpiga llegir-los. I fugint alhora dels ulls indignes que no els aprecien.

Hi ha lèxics, gramàtiques, morfologies que ens envolten i que tan sols has d’estirar la mà per agafar-les, mullar els dits i poder tastar els gustos de tota una cartografia de sabors.

Hi ha un món a cada llengua i per a cada llengua un món. I un refugi. I un amor. I descobrir-les és la troballa d’un nou univers interior.